Projecció – Competició Oficial (Documentals)

Aníbal, l’arquitecte de Sevilla. Paco Ortiz, Espanya, 2024 (77‘)Aquesta és la història d’un home i el seu somni. És la història de com es va construir un icona sevillà, un dels edificis arquitectònics més interessants i coneguts arreu del món en l’actualitat. Aquesta és la història d’Aníbal González i de la Plaça d’Espanya.

Arturo Pérez-Reverte diu que “ningú podria haver imaginat mai una ciutat com Sevilla”. La veritat és que hi va haver un temps en què alguns homes elegits van tenir l’oportunitat de transformar la fisonomia de la ciutat i crear nous símbols d’identitat en una ciutat mil·lenària. Des de llavors, Sevilla té un deute pendent amb el regionalisme. No s’ha fet justícia, i el mateix estil que avui dia modela la imatge de la ciutat i el niu que embolcalla la seva monumentalitat sublim encara no han estat reconeguts. I va ser Aníbal González qui va iniciar i liderar aquest moviment, que connecta perfectament amb la personalitat sevillana, sorgint com un estil propi. Sevilla no seria la mateixa sense l’obra d’Aníbal, i els seus edificis ja formen part de la història universal com un llegat que avui dia és admirat a tot el món.

EXTRAORDINARY VOYAGES GALAPAGOS (3:43‘)
“Extraordinary Voyages Galapagos” és una sèrie internacional de curtmetratges documentals que exploren el nostre món a través del seu patrimoni natural i cultural.
Des de San Cristóbal fins a Santa Cruz, passant per Fernandina i Isabela, les Illes Galápagos són una experiència espectacular i única. Aquesta joia enmig del Pacífic és un dels últims llocs a la Terra on els ecosistemes han romàs intactes, sense la intervenció humana. Només el 3% de la superfície de l’arxipèlag està habitada per l’home. Cultura i natura són una sola cosa, animals i humans conviuen, i la vida batega a l’aire, a la terra i sota l’aigua. Benvinguts a un dels últims paradisos a la Terra.

THE LAST CROSSING – POINT OF NO RETURN (21:20‘)
Europa té un problema amb l’assimilació, gestió, regularització i integració de refugiats i immigrants. En un moment en què hi ha un gran debat, polarització i instrumentalització política sobre la immigració, sobretot la il·legal, i les mirades de polítics i mitjans se centren en el mar Mediterrani, volia recordar la crítica i pràcticament distòpica situació dels immigrants il·legals que intenten creuar el Canal de la Mànega.
Milers d’immigrants il·legals, incloent-hi famílies amb nens i menors no acompanyats, s’amaguen als boscos prop de Calais i Dunkerque, a França. El Regne Unit s’ha convertit en la seva última esperança per començar una nova vida després de no haver obtingut residència, permís de treball o estatus de refugiat a Europa.La travessia il·legal del Canal de la Mànega amb contrabandistes és perillosa, i la policia francesa està decidida a aturar el seu viatge. Fins i tot si aconsegueixen creuar, la nova i controvertida llei migratòria del Regne Unit, que planteja preocupacions sobre el seu impacte en els drets humans bàsics i els drets d’asil, podria resultar en el seu retorn forçat.

Això planteja la pregunta: Estem arribant a un punt de no retorn en com Europa i el Regne Unit tracten els immigrants il·legals, deshumanitzant-los i sense trobar una solució per a un problema que continua persistint i potencialment empitjorant? En aquesta entrega, Punt de No Retorn és testimoni de la vida als campaments de Calais i acompanya els voluntaris i activistes d’Utopia 56, una xarxa independent que ofereix assistència i informació les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana, i supervisa la conducta policial i el compliment dels protocols bàsics de protecció dels migrants.